Ara,
que les sentències han perdut valors,
anàrquicament bordades
al teu
pensament;
Ara,
que replanteges tot el que has après;
i, més encara,
tot que el duies a dins sense ser-ne conscient.
Ara,
que veus clar el sentit
d'aquest naixement de la vida.
De la teua vida.
Ara,
que sents la passió del descobriment
que et crema a les entranyes
i ha escapat de la gàbia, per fi.
Ara veus que has obert una porta
que en algun temps havia estat oberta
però que la societat i els prejudicis malèfics
van tancar d’una portada.
Et despulles
del pes que nega i dictamina,
que humilia en la llibertat i l’amor propi,
que encasella el teu cos com si a dintre
no hi haguera una ànima.
Potser per por al caos.
Potser per por a allò diferent,
a l’experiment,
als jocs, a la vida.
Però, sobretot,
per por a la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada