Llegia, poc a poc, sense pràctica. Amb els ulls
brillants com dues espelmes, gaudia de cada paraula que comprenia i més encara de
totes aquelles que no havia escoltat mai. Els contes que el pare li havia
contat anys abans seguien emocionant-la. Imaginava, amb tots els detalls
possibles com serien els personatges que l’havien acompanyada a les seues nits
més fosques. Tornava a llegir paraules que ja coneixia de memòria i que,
tanmateix, encara l’encuriosien i feien somniar una part del seu cervell. En
devorar la darrera paraula, tancava el llibre amb energia, sortia volant del
llit i corria a la prestatgeria.
Va restar una estona observant les
col·leccions de contes que hi havia situats a l’estant més baix i, al fons del
seu ventre, va sentir quelcom que li demanava alguna cosa nova. Alçà la mirada,
com la princesa que admira bocabadada el castell des de fora. De menuda havia
cregut que aquells llibres grossos i polsegosos que guardaven als estants més
alts eren llibres màgics perquè els utilitzaven els pares en cas d’emergència.
Eren llibres savis, havia deduit un dia i per això l’atreien tant. Alguna
vegada havia intentat arribar a ells, escalant per les prestatgeries, desafiant
la gravetat i el sentit comú però mai aconseguia agarrar-los. En fi, estaven
fora de l’abast d’aquelles manetes fines i queferoses.
Per sort, això no era
tot. A l’estant del mig, les novel·les ordenades per l’atzar formaven un mar de
colors i formes distintes cadascuna d’elles. Llibres grossos, fins, de colors,
blancs, d’aventures, de misteri, d’amor... Tot un laberint on perdre’s una nit
d’insomni. Va escalar un poc, per poder llegir amb més facilitat els títols que
se li oferien. No sabia si eren els colors, els títols, els autors o simplement
una força estranya que l’impulsava a triar-ne un. Entre una novel·la de terror
de colors sinistres i un llibre gros de poesia contemporània, es deixava
endevinar un llibret blanc, de dimensions escasses i sense un títol visiblement
cridaner. Va traure’l, amb cautela, inquieta pel que hi podia trobar. Va
observar amb tímidesa aquelles pàgines dèbils i brutes
sense intuir que aquells primers versos quedarien marcats a la seua pell per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada