Des de menudeta li han ensenyat a competir amb tothom. A deixar-se protegir per uns i a defensar-se d'altres. A ser dèbil i massa emocional i a estimar desmesuradament. Rep un colp rere l'altre d'homes que no volen respectar i de dones que la veuen com la competència. Està sola, no confia en ningú. Insults, colps, crits, llàgrimes, pors, enveja, vergonya, aïllament...
Però de sobte, una mà fina s'allarga i l'ajuda a alçar-se de terra. La mira als ulls, sense apartar la mirada. Què veu a les ninetes? Llàstima? Compassió? No. És força. Veu companyonia. Veu esperança. I totes les llàgrimes que ha soltat després de cada bac, semblen feridetes insignificants. Camina pel carrer estranyada pel que acaba de passar. I un grup de xiques joves responen quan un senyor crida gorrinades des del seu cotxe. Sent un calfred i sembla que la por és sols un temor infundat. La companya de treball la porta a esmorzar quan el seu cap li toca involuntàriament el cul per tercera volta en una setmana. I la vergonya sembla sols un color a les galtes. L'amiga d'aquell amic seu la porta a la barra en veure com comencen a succeir-se els acudits que la fan sentir malament. I les amigues li pregunten si ja ha arribat a casa després de sopar. I la tia de la reunió del poble fa callar aquell tio que tracta les dones amb actitud paternalista. I aquella xicona d'ulls de mel la fa sentir desitjada i bonica, sense cap altra connotació. I l'enveja es torna desig.
S'hi fixa de nou, més profundament. Ja no veu competidores enlloc. Ja no en té cap necessitat. Les veu riure de manera sincera i mostrar les dents i les cuixes i abraçar-se i protegir-se. Les veu i veu la definició de respecte en els seus cossos. I són precioses. No perquè el seu físic represente un cànon de bellesa sinó perquè són com la natura: lliures. S'estimen i estimen les seues companyes i tenen la força d'un riu. Escolta a sovint la paraula "sororitat" i somriu. Més enllà d'espiritualitats, pot sentir el vincle, el caliu.
De sobte, se sorprén a ella mateixa abraçant una desconeguda borratxa a qui un jove insistia en emportar-se-la al seu pis.
